I Who Have Never Known Men

I'm not sure why this book has been popping up everywhere recently. I picked it up off a recommendation.

I thought it was a compelling short story written from the point of view of someone born in captivity and questioning what it means to be human if everything else is stripped away.

None of the characters really matter except for the main character, which is a bit of a shame. I'm torn between wanting more to the plot versus admitting that the book has clearly told the story the author intended and that it is an acceptable artistic choice.

Like many other reviews I will echo that the last sentence is indeed hard hitting.

Ja fa temps que vaig llegir aquest llibre. De forma poc habitual el vaig llegir d'un parell de tirades per l'imminència de la data d'un club de lectura. Pel que ara recordo, el que més em va impactar és com la autora aconsegueix descriure una experiència humana sota unes circumstàncies extraordinàries i increibles. La situació és tan extrema des del punt de vista humà com a inexplicable que duu a una vida de la protagonista sense cap propòsit, sense esperança, on no hi cap tipus de transmissió del coneixement ni de formal oral o escrita i on el desenllaç final és inevitable i desesperançador.